Doctrina d'acort Terramagnino da Pisa 48 Kb in UTF-8 Biblioteca Italiana Roma 2003 bibit000979

Questa risorsa digitale è liberamente accessibile per uso personale o scientifico. Ogni uso commerciale è vietato

 Collezione BibIt Doctrina d'acort Terramagnino da Pisa Ruffinatto, Aldo Edizioni dell'Ateneo Roma 1968

Tutti i materiali paratestuali della fonte cartacea non riconducibili alla responsabilità dell'autore dell'opera sono stati soppressi nella versione digitale

Livello medio: controllo a video con collazione con edizione di riferimento

I simboli di citazione e di discorso diretto presenti sulla fonte cartacea sono stati rappresentati sulla versione digitale

I trattini di sillabazione a fine riga sono stati soppressi e le parole ricomposte

 Classificazione Decimale DeweyClassificazione generi BibIt 200 Francese 849 - LETTERATURA PROVENZALE Poesia 2000-05-24T00:00:00.000+02:00 Patricia Frosina CIBIT-Pisa Digitalizzazione 2000-05-24T00:00:00.000+02:00 Patricia Frosini CIBIT-Pisa Correzione linguistica 2003-03-06T00:00:00.000+02:00 Elena Pierazzo CIBIT-Pisa Codifica XML 2003-03-11T00:00:00.000+02:00 Elena Pierazzo BIBIT Validazione Proemi de Doctrina d'Acort Enl nom de Dieu qu'es subiranz Paire, Fillz, Esperitz Sanz e guidonz de totz pecadors, fauc mon Acort pels amadors ques amon saber ab drechura, qals es aicella parladura ques ha en chanz maior plajensa e mai avinen s'ajensa. E si enten molt estendre mon dit, nuls ab drech reprehendre me·n deu hom, quar en pauc escrich no podon ges caber gran dich, e breus ditz confuzios concreia mantas sazos. Mas si eu claramen dezir e mai mas paraulas dir, obs es que mos ditz s'espanda per drech' e per longa landa; e s'afanz feiramenz m'estreign vigors mon coratge enpeign, car sai que ses gran afan hom no pot far obra prezan. Eu voil que cascus q'a pretz rics l'entende, no avols ni trics. Don ieu, Teramaignis de Piza, comenz en aquesta guiza. Començament de doctrina provincial vera e de razonable locucio. Tot enaisi con le rubis sobre totas peiras es fis a l'aurs sobre·ls metals cars, sobre totz razonatz parlars parladura lemoizina es mais avinenz e fina, quar elha quais se razona con la gramatica bona; per tots los nombres sengulars e per tots los plurals anars e per cas e per drech genre la deu dir qui l'am' apenre, e per paraulas ajectivas e per finas substantivas, per comunas, oblics e retz, masculis jes e femnis dretz, per personas e per temps, e per motz eisegatz ensemps e per razon continuada qui per obs no sia biaisada, e per totas veraias parts d'oracion cui grazid' arts ren lo sieu cami ubert, del parlar razonat per cert: so es pels verbs e per los noms, pels particips e pels pronoms, averbis, prepozicions, conjunsions, enteriesions. Perque vuoil sapchatz, amador qui deziratz haver valor, que totas paraulas bonas substantivas, jes, personas demostron puramen e genz, e sostenon grazidamenz e sostengudas son veztal e sustansi' han natural. Las ajectivas son del nom, del particip e del pronom, qui non podon sens nom estar e han plural e sengular e mostron calitat e gen e person' en entendimen. De preposicions aqui e dels averbis atressi e conjunsion, jes vos dic, e enteriession, amic, quar singulars ni plurals han, ni demostron jen ni van per personas ni per temps jes, la lur parladura no es sostenguda per alcun fach, ni sosten, tan ha flat contrach. Las sustantivas aitals son: emperaire, reis, e baron, e totas autras qui en ver mostron substansa qui vezer se pot o qui vezer no·s pot. Don ieu vos dic en cestui mot qu'an nom per ço sustantivas car sostenon ajectivas; e podets far oracion ses ajectivas ab razon, ab lo verb, aisi com ieu dic: «Seigner sui del castel de Vic». Encara: «Cavalliers melura per jutg' Ogolim de Galura.» Ajectivas hom appella aisi com bos, bels, bona, bella, fortz, plazens, sufrens e vils, avinenz, temenz e sotils, e las autras per semblansa qui mostron quals es substansa, o que canta, o que fai, o que sufre, o com vai; ajectivas hom las clama quar dreig entendimen brama le lur labors ses valedor de la substantiva color. De los ajectius parlars de tres maneiras es l'afars: masculin apella hom l'un, l'autre femnin l'autre comun. Mascolis con bos e blancs, guis e bels e larcs e francs, e tuit cill qui mascle mostron. Le femnis es tot aisi con ieu devisi aqui: franca, bona, bella, gaia, blanca, e tuit acill q'hom repauza ges en la femnina cauza. Le comuns es si con sufrenz, fortz, vils, e sotils e plazenz, e tots ceils de tal maniera obs es q'hom comuns enquiera, car los pot hom tan ben asir ab mascle com ab femne dir. Ara tot aiso voil sapchatz que gramatica, en vertatz, cincs genres razonatz fai: masculin e femnin verai, neutre, comu e omne cert. Mas si con hai enanç profert, las paraulas substantivas e totas las ajectivas son en totz chanz masculinas o comunas o femninas, e en la lur entenson petitas e grandas son, e hom las grandas asetar ben pot e breumen pauzar el sengular nominatiu e encar' el vocatiu pel neutre qu'es tant adautz, con dis d'Aurenga Rembautz: «Assats m'es bel que de novel», e con dic: «Mal m'es q'has castel e bon mi saupr' anar vas Piza»; si van li autre d'aital guiza. Gramatica fai femnina arbres e chanz mascolina, e en chanz es femnin' amors, en gramatic' a mascle cors, en gramatica neutre amar e comuns es ditz en chantar. Aisi totas autras del mon paraulas masculinas son, o femninas o comunas, que no ne romanen alcunas enforas aicellas totas de las quals hai fachas notas, qui per cert han breviamenz pel neutre, so sapcha la jenz, e no·s pot noms substantius abreviar mas l'ajectius. Ben devetz tuit saber ara lo parlar qui non esgara e celui qu'entendimen fin ha de mascolin e femnin. La parladur' ajectiva e tota la substantiva s'aluoigna enls nombres amdos e dels ses cas es la razos; so es dels singulars retz rics e de tots los plurals oblics quar ensemps se ressemblon e atressi s'abrevion en tots los oblics sengulars, encar' en los rets plurals cars, car se semblon eizamen; don vos darai semblan parven de totz retz e oblics complitz con dis us trobaire grazitz, ch' ac nom En Giraudos le Ros: «e qui es mos amics bos mostre sa bella semblança quar jur que long' esperança». Amics es le nominatius singulars. Mas vocatius es, con dis cell qui fes l'Acort: «Amics, q'has dich? No sabs confort? Son egieignos e gallart miei dich e miei sotil dart.» Encar' escriu en aquest fueil si con dis En Pons de Capdueill: «Amics Beutranz, lo trop amar no vullatz, ni lonc esperar.» E le pros En Peire Vidals els oblics plurals ditz motz tals: «E mos cars filz, le coms Henrics, ha destrutz totz sos enemics.» Ara vuoill dir dels plurals retz q'auzitz los sengulars havetz, con dis Andrianz del Palais, trobaire bos e verais: «Per qu'ieu part egalmenz lo mal qui·m fai doler. Que·l terç vuoll retener, quar totz es trop cozenz. L'autte terç, per m'amor, partan tot entre lor miei amic a lur taill; qui non ha, no·s baraill.» Gauselm Faiditz, qui hac pretz fi, dis el nominatiu aisi: «Quan dui amic s'acordon d'un voler, so que l'us vol, zo deu l'autre voler.» Del vocatiu plural retraire vuoill con dis N'Ucs, fis trobaire: «Amic verai a vos me plaign quar fin' amors no me refraign». L'oblic singular vos desveill com dis En Girautz de Borneil: «A tot home qui ben ames, hagr'obs q'un bon amic trobes en cui no s'anes duptan.» E dis Folquetz de pretz prezan, qui dis sobre tots chantars amoros: «Mas trop servirs ten dan mantas sazos quar son amic en pert hom, so auch dir.» Per que eu vuoill que dejatz presumir de conoiser ben o mai lo parlar tot q'aisi vai, quar totz per aital semblan se parla con dic denan; e per que mai entendimen n'ajatz, dic son variamen. Nominatio «hic amics», G. «amic», D. «amic», A. «amic», V. «amics», Ab. «ab amic» «per amic» «del amic» «en amic» «ses e senes amic». E plural «amic», G. «amics», D. «amics», A. «amics», V. «amic», Ab. «ab amics» «pels amics» «dels amics» «en amics» «ses e senes amics» et. cr. Dich ai con en aluoignamen es ditz e'n abreviamen le parlars adretz mascolis, ara dirai dels femnis. La parladura femnina tals en a fenis, e·s declina aisi con domna, blanca, bella, gaia, poma, e isnella, e mantas de cestui anar con savis hom pot esgarar. E con dirai, va·ssos cors ses alcunas autras colors, e es breus els cars singulars e longs els plurals variars. Dels singulars vos dauc aitals semblanç com dis Peire Vidals, qui no hac la valor manca: «Car' amia dos' e franca convinenz e bell' e bona, mos cors a vos s'abandona.» Encara dis Fabres d'Uzes le bos: «No·m platz rics hom si no es amoros, ni·m plai domna si gent no acuellis, ni·m plai donzelz si de gauch no servis.» Dich ai con·s deu abreviar, ara dic con·s deu aluoignar. D'En Bernat de Ventador, q'hac pretz sobre·ls bos, ieu vos retrac, qar dis en sa chanson en ver: «De las domnas me dezesper». Encara vos don semblanz aisi con dis En Andrianz: «Ai domnas e seignor de Proens' e d'aillor»; eu voil que vos dejatz garar si con ieu vari son anar. Nominatio «franca», G. «franca», D. «franca», A. «franca», V. «franca», Ab. «ab franca»; plural «francas», G. «fran- cas», D. «francas», A. «francas», V. «o francas», Ab. «ab francas», et cr. De la femnina qui en a vai, dich ai segon mon tala. Ara vos vuoill ieu dir jes de cella qui fenis en es, aisi com sazos e amors, calos, e chansos e colors, e l'autra qu'es de simil guiza. Enaisi com hom prims desguiza, els oblics singulars breumen es ditz, e en aluoignamen si deu dir en totz autres cas per ver e autramen no pas; e dirai vos en cestui mot com dis Gizbertz de Poisibot: «Que·s dobla valors de far ben, e honors, lai on mestier han, anz q'hom quera ni deman». Bernartz de Ventador le gais, qui molt avinen retrais, dis en son chan eizamen: «Ben es mortz qui d'amor no sen al cor qalqe dosa sabor». Reigals de Berbezil, q'honor hac molt, dis en un dels sos canz: «Ma chansos er dorgumanz». E dis En Folquetz de pretz bon: «Tant mou de corteza razon mon chan que no i puesc fallir, amanz, i dei mell avenir». Encara vos vuoil ieu mostrar con dis en celui eis chantar: «S'anc parlei en ma canson», e dis: «Per tal no m'abandon que ieu semprars ai auzit dir que mensoigna no·s pot cobrir que no mora qualque sazon». E tot aisi vai e s'espon; e perque hajatz cor mellor dirai con sos variars cor. Nominatio «hec amors», G. «amor», D. «amor», A. «amor», V. «amors», Ab. «ab amor» et cr. E plural «amors», G. «amors», D. «amors», A. «amors», V. «amors», Ab. «ab amors» et cr. Encara vuoill qe sapchatz qu' i ha de paraulas assatz qui en los nombres sengulars s'aluoign' e els plurals anars, aisi con vis e volentos, cors, solatz, lais, delechos, e braz, glaz, vas, nas, e cas, pres, engres, luz e flas e gras, reclus, claus, repaus, envers, us, romanz, vers, travers, convers; e nom propri eizamen de luecs han tal aluoignamen, con Piza, Luca, Florensa, Marseilla, Jenov' ab Plajensa. Nominatio «cors», G. «cors», D. «cors», A. «cors», V. «cors», Ab. «ab cors»; et plural «cors», G. «cors», D. «cors», A. «cors», V. «cors», Ab. «cors», et cr. Per aquestas l'autras saber podon l'entendedor en ver. Paraulas i ha encara aisi com hom prims esgara, qui s'aluoigno ab drechura sol per us de parladura en totz los nombres, qar la jenz las ditz assatz mai avinenz, con cantairitz e amairitz, emperairitz e trobairitz. Nominatio «chantairitz», G. «chantai- ritz», D. «chantairitz», A. «chantai- ritz», V. «o chantairitz», Ab. «ab chan- tairitz», et cr. Et plural «chantairitz», G. «chantairitz», D. «chantairitz», A. «chantairitz», V. «o chantairitz», Ab. «ab chantairitz» «ses e senes chan- tairitz» et cr. E enaisi con dich ai totz le lur variars vai. Paraulas hi a qu'aluoignar se podon e abreviar els acusatius singulars, tant es avinenz lur afars, con dis: per pagat mi teign e ieu per pagatz mi teign, e m teign per gais e per gai, aisi totz l'autre parlars vai qui es de la lur mainiera. Per que eu·s dirai enquiera e entendatz vos qui prim etz, que totz en los singulars retz es loncs e enls plurals oblics, con dis Arnautz de Maroill rics de pretz e de valor fin' e grazida: «Si con li peis han e l'aiga lur vida, l'hai eu en amor e totz temps l'haurai». Gauselms Faiditz en son complanch retrai: «Fortz canza es e tot lo major dan». Ara doni dels retz plurals semblan, quar fan tuit, con dis Rigals de valors: «Tuit demandon qu'es devengud' amors, e ieu a totz en dirai la vertat; [tot eissamen con lo soleilz d'estat».] Ara·us dic en cestui mot qu'els oblics sengulas fai tot, con dis Peire Vidals en ver: «Tant hai de sen e de saber que del tot sai mon mel chauzir e sai conoiser e grazir». Mas encara vos vuoill donar semblansa del sieu variar. Nominatio «tots», G. «tot», D. «tot», A. «tot», V. «totz», Ab. «ab tot»; et plural «tuit», G. «totz», D. «totz», A. «totz», V. «tuit», Ab. «totz». El vostre cor sapchatz, aman, q'aisi l'ajectiu comun van con sotils, vils, temenz, sufrenz, fortz, avinenz, e plazenz; els singolars s'aluoignon e els oblics s'abrevion, els retz plurals breviamen han e els oblics luoignamen, e dezir dir veraiamen con vai le lur variamen. Nominatio «sotils», G. «sotil», D. «so- til», A. «sotil», V. «sotils», Ab. «ab sotil» «ses o senes sotil» et cr. Et plural «sotil», G. «sotils», D. «sotils», A. «sotils», V. «sotil», Ab. «ab sotils» «ses o senes sotils». Els primiers retz deu hom us dire e en tots oblics un assire, e en totz retz si deu dir dui, en totz oblics dos s'adui; totz autres nombres troq' a mil deu hom dir per aital estil, ses cen, quar sol d'una maniera es ops que cascuns l'enquiera; e per voler primamen far, dezir un e dos variar. Nominatio «us», G. «un», D. «un», A. «un», V. «us», Ab. «ab un» et cr. Nomi- natio «dui», G. «dos», D. «dos», A. «dos», V. «dui», Ab. «dos», et cr. Parlat vos hai de mascolina parladura e femnina. Mas encara semblanz vos don de las femnas qui·s ressemblon els primiers retz, con sor, mi donz, nessa, gasca, garça, si donz, els primiers oblics mi don, soror, neboda e si don, e gascona ab garzona; e en totz plurals se razona sorors, gasconas e mas domnas, e nebodas, a sas domnas, e garzonas, e aisi van las autras de cestui semblan: e per q'haiatz entelech fi, variarai soror aqui. Nominatio «sor», G. «soror», D. «soror», A. «soror», V. «sor», Ab. «ab soror». Et plural: nominatio «sorors», G. «sorors», D. «sorors», A. «sorors», V. «sorors», Ab. «ab sorors» «ses o senes sorors» et cr. Dels mascolis noms dirai con fan els primers retz, on n'ai qui fan Bos, glotz, e compaignos, Ucs, bailes, tos, Guis, e Peiros; en totz los oblics sengulars, encara els retz plurals cars, fan compaignon, Ugon, Peiron, aisi l'autre se varion enls oblics plurals, en ons, con fellons, barons e Peirons; e tuit l'autre se varion enaisi com vari baron. Nominatio «baros», G. «baron», D. «ba- ron», A. «baron», V. «baros», Ab. «ab ba- ron». Et plural «baron», G. «barons», D. «barons», A. «barons», V. «o baron», Ab. «ab barons», et cr. Encar', amic, devetz saber q'els primiers retz hom ditz seigner, hom e nebots, abas e coms, prestres e pastres e vescoms, e tuit li sengular oblic e li rech plural van co·us dic, si con home, nebot, e comte, preveire, pastor e vezcomte, seignor e abat e enfan, li oblic plural, con dirai, van con comtes, enfans e seniors, homes, preveres e pastors; e per que mai saber n'hajatz, ieu vari seignor, so sapchatz. Nominatio «seigner», G. «seignor», D. «seignor», A. «seignor», V. «seigner», Ab. «seignor». Et plural «seignor», G. «seignors», D. «seniors», A. «seignors», V. «seignor», Ab. «ab seignors». Dels verbals noms sapchatz aqi que de tres manieras son, si con trobaire e chantaire, consiraire e amaire, e contraire e mentire, e sufrire e janzire, e encara devineire, e valeire e tondeire; aisi con hai escrig adretz, fan tuit els singulars retz; e en totz los oblics primiers e en los retz plurals en vers, aisi fan tuit con chantador, mentidor e devinador; els plurals oblics en ors fan, aisi con fai amadors; e per un mostrarai si con tuit li autre se varion. Nominatio «trobaire», G. «trobador», D. «trobador» A. «trobador», V. «tro- baire», Ab. «ab trobador». Et plural «trobador», G. «trobadors», D. «troba- dors», A. «trobadors», V. «trobador», Ab. «ab trobadors». De los comuns ajectius vuoill dir e de lur cors honrius, qui fan els primiers retz mellers, menres, jensers e malers, pejers, sordejers e bellaire. Dels primiers oblics retraire vos dei, qi fan tuit en or, si con jensor e bellazor; en plural hom los deu 'luoignar con s'eschai e abreviar segon que lur er aiziva parladura substantiva, per que ab la mascolina parladur' aisi·s declina: Nominatio «mellers», G. «mellor», D. «mellor», A. «mellor», V. «mellers», Ab. «ab mellor». Et plural nominatio «mel- lor», G. «mellors», D. «mellors», A. «mellors», V. «mellor», Ab. «ab mellors» et cr. Pois qu'eu hai parlat del nom, razonar dezir del pronom, e derrier del verb dirai enaisi con mell sabrai. Perque sapchas, amanz grazitz, que en le primier rech hom ditz aicel, aquel, e el, cel, cest, autre, mos, tos e aquest. Enls primiers oblics s'adui lui, celui, autrui e cestui; enl rech plural ditz hom il, aquil, autre, aquest, e cill; enls oblics plurals ditz hom els, autres, sos, mos, los e aquels; e tot aisi con cel declin, van tuit li autre mascolin. Nominatio «cel», G. «celui», D. «celui», A. «celui», Ab. «celui». Et pluraliter «cil», G. «cels», D. «cels», A. «cels», Ab. «cels». Auzit havetz del mascolin, ara·us dirai del femnin qu'el primier rech deu hom dir il, ma, ta, sa, autra e cil; e tuit li singular oblic van enaisi com ieu vos dic, ma, ta, sa, la, cella, cesta, autra, lei, celei, e aquesta; e en totz los plurals cas van aisi com mas, tas, las, sas, encara autras e cellas, aquestas, cestas e aquellas. Els singulars ditz hom nostra, mieua, sieua, tieua e vostra, e en los plurals fai sieuas, vostras, nostras, tieuas, e mieuas; e per q'hajatz maior membrança, jes vos declin il ses duptansa. Nominatio «il», G. «il», D. «lei», A. «lei», Ab. «ab lei». Et plural «ellas», G. «ellas», D. «ellas», A. «ellas», V. «ellas», et cr. Las autras d'aital conven paraulas vai eizamen. Oimai dels averbis vuoill ieu parlar, e jes no m'en tuoill, que tals hi a q'hom deu en ver dir breus e loncs, segons q'obs er, dir breus e loncs, segons q'obs er, aisi con als, al, mais e mai, e aillor e allors n'ai, e finamen e finamenz, li autre van eizamenz. L'autra tota parladura de l'averbi, gai' e pura, e de la preposision, e tota la conjuntsion ab la interiession jes, totz hom qui prims e savis es si ben l'esgar', ha obs que sia d'un sol semblan tota via. Oimai en los parlars durs del verb, per qu'es fortz e oscurs, vuoill que ma obra s'espanda per haver largessa granda; so es de trac, tras e trai, retrac, retras e retrai; encara crei, cres e cre, recrei, recres e recre, mescrei, mescres, mescre jes; encara sui, es e es, e los quals parlars han fallit mant bon trobador e grazit, per ço car son mai salvatge a cels qui no han lo lengatge adrech del proensal parlar, q'alcun autre q'auga contar. E per aquo en lo prezen del indicatiu veramen trac e retrac variarai: ieu trac, tu tras, aquell trai. Retrac es de guizas aitals, mas i fallic Peire Vidals en aquest chan qu'es tan plazenz: «Jes car estius es bels e genz» e dis: «Per qu'eu hai dol esmai tant que per pauc los huoilz non trai»; quar ell la tersa persona en luec de prima razona. E'n luec de trai degra dir trac, mas Peire d'aiso gach no hac. Bernatz de Ventador valenç dis e fallic eizamenz en lo sieu chan verai e fi qui comensa e dis aisi: «Qan vei la lauzeta mover; d'aiso fai ben femnas parer ma domna, per q'eu li retrai.» Mas aquest parlars mal vai, qar tersa persona pauzet en luec de prim' e razonet; qar s'ell retrac hagues dich nulls l'hagra jes contradich. Ara dic aqi con vai cre: ieu crei, tu cres, aquell cre, mescre e recre aisi cor; mas dis Bernatz de Ventador mal en cella sieua chanson: «D'aiso que·m destrui e·m confon totas l'autras en mescre». Mas Girautz de Borneill, qui be passet totz los bons trobadors, segon lo dich d'homes mellors, fallic en la chanson sa jen q'aisi comensa: «Jen m'aten», e dis aisi con dirai: «Que·m trai vas tal, ieu sai, qu'a la mia fe be·m cre», e aiso chascus savis ve. Folquetz de Marseila le fis fallic en sa chanson, e dis aisi: «Be·m plai e m'es jen d'amic qu'en joi s'acen». D'aquest chan en la cobla quarta, si con dic en cesta carta: «E no·m semblon be qu'ieu sai e pens e cre». E en un autre sieu chantar lo fez aquest cre pecar, e dis aisi: «Sai e cre ques cuciet far de me». Encar en un autre son chan fallic, si con doni semblan: «Que l'us l'autre mal i ve mas tan sai ieu e cre». E le valenç Peire Vidals qui fo trobaire molt cabals, fallic en cre eizamen, si con dirai a prezen: «E doncs pois tan l'am e la cre, ja no i dei trobar mala fe». En Rembautz qui d'Orenga fo fallic en la seua chanso q'aisi comença en vertat: «Eizamen hai guerrejat», en cella cobla qui ditz jes: «Domna be sai si merces quar no puesc far tan ric don co·us cove d'amic qu'ieu am, e per tant no·m recre». E En Rembautz fallic encara en sa chanson, e qui l'esgara la ditz hom: «Nuls e re no·m faill» e dis: «Tan sufri grieu trabaill qu'ieu a pauc no·m recre mas aiso·m fai gran be». Tuit aquest trobador valen ieu dic q'an fallic malamen, qar en loc de prim' an parlada tersa person' e razonada, q'hom deu dir crei e recrei, en prima person' e mescrei. Ara de sui, es, es vuoill dir, per que nuls i puesca fallir qar ja mant trobador plazen i han fallit eizamen, qar il no han fach esqiu de dir el indicatiu del temps prezon en plural car, si con auzirez razonar, son, en la tersa persona, en luec de prima qi·s razona sui el indicatiu prezen; mas Folquetz le bos malamen fallic el chantar que retrai, e enaisi con vos dirai: «True que m'esfortz de far una canson qui me resit d'aquest tormen on son». En luec de son, sui devia dir; so sapcha chascus ses fallir. Q'hom lo deu variar jes ieu sui, tu es, aquel es, plural nos em, vos etz, cill son, qar el vai d'aital razon. Ara vuoil dir de grazi, sufri, parti, trahi, noiri. Aisi en la persona prima la deu dir, cell qui s'aprima, del preterit perfech singular en l'endicatiu parlar; e aicel qui no vol fallir deu en tersa persona dir: partic, sufric, feric, trahic, grazic, muric, vic e noiric; mas En Folquetz trobaire fis i fallic en son chan e dis en una cobl' ab tal comensame: «On trobaretz mai tan de bona fe? quant mai nuls hom se meteis no trai son e sieu com ieu quis seru trai». Mas trahic deuri'aver retrach si el volgues haver ben fach. E si alcus er demandatz con pot anar aquest fatz, pois que la rima cor en i, que puesc' anar en ic aisi, adoncs le prims deu respondre que alcuns no deu confondre del parlar la drecha via per rima qui obs li sia, mas ell si deu percassar de tal paraula trobar que la rima cora en i, aisi con fai parti, sufri, e qui no sia biaissada ni en nombre descordada, ni en persona ni en temps, pois li er l'adretz ademps. Ben sai q'hai gran ardimen dich d'aiso q'eu hai contradich lo dich q'aitan bon trobador han dich, mas li entendedor d'aiso q'ieu hai dich m'amaran, q'aitals paraulas aisi van; e qui volgues ben esgarar en tot l'autre grazit chantar d'aquests meteis trobadors, si fos dels prims entendedors, certanament maiors falsuras i trobera ab drechuras. Si aital trobador grazit en lo lur chantar han fallit, chascus en lo sieu cor albir so q'hom pogues dels malvatz dir. L'autra del verb parladura no poiria dir sens rancura ni ses granz afans e pena, mas esgaratz con s'amena per los trobadors verais en totz los lur chantars gais. E si trobaretz alcun mot qui per vos no s'entenda tot ab tot lo var' entendimen, i metatz lo cor e la men; e si vos no havetz poder d'entendre celui e vezer, ja no·us devetz vergoignar de los plus savis demandar, q'asatz deu haver maior vergoigna cel qu'a dezhonor jes de demandar s'atrai, qu'aicel qui demandan vai, car nuls es qui sapcha tan q'us autre no sapch' atrestan. Doncs chascus en la sa obra per aital razon se cobra, quar cert ben fora fortz cauza q'us hagues en cor clauza tota la sciens' ab lo sen; mas ben crei que no ha talen d'apenre qui no demanda totas cellas res a randa las qals per se meteis no sab, e qui d'aiso tem algun gab, quar nulls pot saber per se sol totas las res q'ama ni vol. Per ço qu'ajatz maior menbransa, vos donarai aital semblansa del parlar q'en doas rimas cor si con l'han dich li trobador, si con leial, chascun, talan, fin e chanson e vilan, e pot hom dir encar' aisi: leiau, tala, vila e fi, chanso; mas aquest parlar jes con le primiers adretz no es. Ara chascus entendeire a cui es sabers valeire deu ben conoisser oimai si con aquest parlars vai, e con si deu aluoignar abreviar e variar; e chascus qu'es fis trobaire no·l deu de sa rim' estraire ni de la sa drecha via per rima qui obs li sia. E si ell comensa chanson deu continuar sa razon enaisi com l'encomensa, si ell no vol far fallensa; car mai mi plai e agrada razos ben continuada, que mot qan alcus los entresca ab rimas e entrebesca; e si en la tersa persona l'encomens' e la razona, tota d'aicella maniera que l'encomensa, l'enquiera; e si em prim' o en segonda tocha ops qu'aisi responda, e celui nombre q'el en ver i comensa, deu mantener. E nulls perl proensal diga alcun mot frances, qar eniga es aital parladura dir ab lo proensal, ses mentir; e a chascun verb son conduch i don segon que l'ha construch, per los oblics e per los retz si con enquier lo sieu dretz, con s'eschai en aluoignamen, encar' en abreviamen. Eu voil qe visi barbarisme no i meta ni solecisme, tot que mant trobador prezat hi an en lur chantar pauzat; mas per aqo s'en escuzon qar qan alcus i fai lo son, chantan lo pot abreviar, si con se tain, e aluoignar. Eu vuoill qe en la scrichura meta primamen sa cura. Encara sia perceubutz que meta los accens agutz e los greus si con s'eschai en celui chantar qe fai; en lonc chantar no s'aluoign mas ieu ami que se poign de trobar razon tan gaia e tan prima q'a totz plaia. Oimai chascus entendenz, deu saber veraiamenz qals es l'avinenz parlars qu'es pro grazitz en chantars, e si con lo deu retrar le bos trobair 'e amenar, e si con se deu penre gach el trobar de celui empach de cui hai dit e parlat e, mel q'ieu saup, razonat. E per aiso finirai mon Acort com mel sabrai, enaisi con l'encomensei, qar, per cert, aisi far dei. Si eu vuoill jes prezumir de ben lo mieu labor finir, m'en torn vas lo seignor Dieu a lei d'ome de pecat grieu; qar si dirai o hai ren dicha qui per Lui sia contradicha, Lui prec qe m'en deja donar lo sieu perdon e autrejar. E soplei totz vos amans, que qan vos a midon denans seretz, dejatz clamar pro me, qar ieu mi muer: «merce! merce!», e qar il mi donet conort e gieign de far aquest Acort.

Acabada es la Doctrina d'Acort pro- vincial e de vera e razonable locucio.